Gesamter Bandстатья из журнала
Аннотация: 1 Títols de crèdit La idea de dedicar un dossier monogràfic de la Zeitschrift für Katalanistik / Revista d'Estudis Catalans al cinema català no hauria de semblar pas casual en un moment en què els estudis de cine han deixat una important empremta en els departaments de llengües i literatures romàniques en els països de parla alemanya.El creixent interès acadèmic pel cinema en particular i també per les arts visuals en general és conseqüència de la recent obertura de molts departaments de filologia cap a nous plantejaments que es basen en una visió transdisciplinària de la cultura, que abraça -a banda de la llengua i de la literatura-altres expressions culturals com els mitjans de comunicació, l'art o el cinema.L'objectiu d'aquest dossier és doble.D'una banda, es vol presentar, sense voluntats canòniques, la diversitat del cinema català d'avui a partir de l'estudi de l'obra d'alguns directors contemporanis com el desaparegut Bigas Luna (1946-2013), Ventura Pons (1945), Mireia Ros (1956), Manuel Huerga (1957), Isabel Coixet (1960), Marta Balletbó-Coll (1960), Judith Colell (1968), Isaki Lacuesta (1975), Albert Serra (1975), etc. Tenint en compte els importants canvis polítics, econòmics, socials i culturals viscuts a Catalunya (i a la resta del món) en aquests darrers anys, ens ha semblat oportú fixar-nos sobretot en l'estudi de les tendències més recents del cinema català per esbrinar fins a quin punt aquestes transformacions i llurs discursos s'han traslladat a la gran pantalla.Tanmateix, no hem volgut perdre de vista una certa perspectiva històrica que, sens dubte, ajudarà a copsar les tensions que caracteritzen el cinema que avui es fa a Catalunya.D'altra banda, la tria d'estudiosos de diferents orígens, provinents de tradicions acadèmiques diverses (Estats Units, Costa Rica, Alemanya o Catalunya), que comparteixen l'interès per una mateixa disciplina, correspon a la voluntat de l'editora de presentar una varietat d'assajos i enfocaments que, al seu torn, contribueixin a donar compte de la diversitat d'estils, llenguat-3 Recordem, per exemple, que la primera pel•lícula de ficció parlada en català data del 1933-1934 (El Cafè de la Marina, Domènech Pruna) i que fins i tot durant la repressió franquista van haver intents de fer cinema en llengua catalana:
Год издания: 2014
Авторы: Herausgeber
Источник: Zeitschrift für Katalanistik
Открытый доступ: hybrid
Том: 27
Страницы: I–322