Аннотация:Resum: En aquest treball s’exploren algunes referències dels llibres III i IV de Lo somni al voltant de «l’amor de fembres» i els efectes perniciosos de la luxúria immoderada, des de la perspectiva de les fonts llatines emprades en el text català. L’anàlisi de la reutilització metgiana d’algunes fonts permet examinar els recursos formals de la seva escriptura, així com aprofundir en les relacions de Metge amb els textos clàssics i italians. Lo somni evidencia una nova perspectiva literària i una clara actitud filògina en l’estela de les relectures que els grans mestres del Trecento, Petrarca i Boccaccio, havien realitzat de clàssics llatins com Valeri Màxim. Paraules clau: Bernat Metge, Lo somni, Petrarca, Boccaccio, Valeri Màxim.Abstract: This paper explores some references in books III and IV of Lo somni on the question about «l’amor de fembres» and the pernicious effects of immoderated lust, from the perspective of the Latin sources used in the Catalan text. The analysis of Metge’s reuse of some sources allows to examine the formal resources of his writing, as well as to delve into the connections of Bernat Metge with classical and Italian texts. Lo somni shows a new literary perspective and a clear philogynist attitude imitating the re-readings that the great masters of Trecento, Petrarch and Boccaccio, had made of Latin classics such as Valerius Maximus. Keywords: Bernat Metge, Lo somni, Petrarch, Boccaccio, Valerius Maximus.
