Аннотация:La representació dels jocs infantils va despuntar en l'art clàssic. No obstant això, cal esperar fins al segle XIV perquè sorgeixi un renovat interès per les escenes relacionades amb la infància. Aquest «despertar» iconogràfic va irrompre en el cicle de les edats de la vida a través de manuscrits i pintures murals. Exemple d'això són els frescos de Longthorpe Tower a Anglaterra (1330) i unes pintures murals de temàtica profana a Itàlia entre 1360 i 1524. Aquestes pintures van servir de model per a noves imatges en les enciclopèdies i els tractats morals. A partir del segle XV la iconografia va multiplicar el nombre i l'especificitat de les joguines, però també va conquerir nous suports —tapissos, objectes mobiliaris, pintures sobre taula i llenç, així com emblemes xilogràfics i estampes. Les edats es van convertir en el centre d'un complex debat sobre els beneficis i els perills del joc en l'educació moral de l'home, alhora que la seva presència en l'art i la literatura revelava una creixent consciència sobre la infància, una edat amb dret propi en la cultura dels adults.
