Аннотация:Aquest article analitza l’element sobrenatural en La senyoreta Keaton i altres bèsties, un recull de contes de Teresa Colom, amb una especial atenció en els personatges dels nens, els quals tenen algun tret que els fa diferents i els emparenta amb la figura del monstre. Partint de la distinció entre el fantàstic clàssic i el fantàstic del segle XX, estudiarem el concepte de realitat en l’obra, una realitat més oberta en què s’han superat els límits de la raó amb la inclusió dels somnis, l’art i el llenguatge. Tot seguit, ens centrarem en dues característiques definitòries d’aquestes bèsties: la innocència inherent, sense prejudicis, així com el tipus de relació –d’una banda, assimilació i naturalització de la diferència; d’una altra, rebuig– que estableixen amb l’entorn, per tal de comprovar que els autèntics monstres, si més no, morals, no són els nens.
